Sota el lema “el futur de la Diagonal és a les teves mans” començava ahir la consulta sobre la reforma d’una de les avingudes més conegudes de Barcelona. Fins al 16 d’abril els barcelonins censats abans de l’1 de gener i majors de 16 anys estan cridats a votar ja sigui en un dels 108 punts de consulta distribuïts per la ciutat, o bé des de casa. Segons l’alcalde més que cridats, hi estem obligats ja que la reforma no és ni un caprici ni res que s’assembli a un segon fòrum. La reforma és una necessitat ja que: està col·lapsada, els arbres s’estan morint (moriran igualment si surt l’opició B) i en tercer lloc no està al nivell d’una ciutat europea.
En primer lloc, el que no està al nivell d’una ciutat europea és que com diu El Periòdico “el referendo se inicie con ímpetu matinal y problemas técnicos”.
En segon lloc, m’agradaria ressaltar que com molts cops ens trobem amb dos grans grups: defensors i detractors. Segons les dades a peu d’urna de El Periódico de moment guanyen els detractors per un 70%, tot i que participants d’aquest circ que s’anomena democràcia participativa. Caldrà veure si els percentatges es corresponen amb la realitat ja que la gent té por a expressar la seva opinió en públic, per allò de l’espiral del silenci diuen.
El caràcter de la consulta no és vinculant. Per tant, caldria explicar que si finalment guanya una de les dues opcions favorables al canvi, al no ser una consulta vinculant, pot estar subjecte a canvis tècnics, que en alguns casos poden ser prou notables. Seria divertit que a la sortida d’un dels 108 punts de consulta repartissin un pin on hi posés: “Gràcies, l’important és participar” ja sap que es tracta de fer mesures populars que deixin un bon regust sobre la gestió municipal tot i que sigui paper mullat.
En primer lloc, el que no està al nivell d’una ciutat europea és que com diu El Periòdico “el referendo se inicie con ímpetu matinal y problemas técnicos”.
En segon lloc, m’agradaria ressaltar que com molts cops ens trobem amb dos grans grups: defensors i detractors. Segons les dades a peu d’urna de El Periódico de moment guanyen els detractors per un 70%, tot i que participants d’aquest circ que s’anomena democràcia participativa. Caldrà veure si els percentatges es corresponen amb la realitat ja que la gent té por a expressar la seva opinió en públic, per allò de l’espiral del silenci diuen.
El caràcter de la consulta no és vinculant. Per tant, caldria explicar que si finalment guanya una de les dues opcions favorables al canvi, al no ser una consulta vinculant, pot estar subjecte a canvis tècnics, que en alguns casos poden ser prou notables. Seria divertit que a la sortida d’un dels 108 punts de consulta repartissin un pin on hi posés: “Gràcies, l’important és participar” ja sap que es tracta de fer mesures populars que deixin un bon regust sobre la gestió municipal tot i que sigui paper mullat.
Si bé és cert que l’avinguda necessita un lífting potser ara no és el moment i caldria fer un pla urbanístic amb una visió de futur mirant d'enllaçar les parts altes de la ciutat amb una línea de metro potent, i deixar-nos de floritures.
Tot i que els diaris criticaven avui els problemes tècnics que s’han patit als punts de votació encara no he llegit cap opinió d’un expert que parli sobre la necessitat i viabilitat de les dues opcions que és al cap i a la fi del que es tracta.
No response to “La Diago-nal”
Publica un comentari a l'entrada