L’afinador de ganivets per acabar de fer bé les retallades en prestacions socials ja fa dies que corre per Europa. Aquesta setmana ha arribat a Regne Unit. La sessió d’investidura del nou govern de coalició britànic va estar marcada per l’austeritat i les mesures d’estalvi. Adéu al xec nadó, a la vida de somni dels pensionistes i a fer els ulls grossos a les grans fortunes. Els homes de Cameron i Clegg justifiquen les retallades en base a la situació europea ja que tot i que el País britànic no forma part del euro és el país amb el deute públic més elevat d’Europa, gairebé un 12%. La por al caos ha portat al nou govern a defensar mesures a les que s’oposaven durant la campanya electoral. Malgrat siguin contràries als programes electorals, de ben segur que la sorpresa ha estat menor a les illes britàniques que a la Meseta espanyola on l’autor de les retallades és el polític que des del 2004 s’amaga sota la bandera del socialisme i la veritat.
Des de 2008 que la crisi econòmica està sacsejant els mercats de valors i de passada, les butxaques i el benestar de les famílies, que tants anys va costar d’aconseguir. Les polítiques pròpies d’un Estat del Benestar tornen a la recambra. Tot gràcies al seny del Banc Central Europeu que més de 10 anys després i amb cert paternalisme, toca el cap dels governs de la zona euro amb el Pla d’Estabilitat Europeu que prohibeix tenir un dèficit públic major al 3% del PIB. Espanya, que “is different”, va aprovar el novembre de 2007, quan ja molts parlaven d’un segon crack del 29, una de les que s’ha venut com la mesura estrella del govern socialista: el xec nadó. Tres anys més tard els 2.500€ per naixement o adopció tornen a ser notícia: desapareixen. L’ajuda universalista ja va ser criticada en el seu moment per les veus de l’oposició ja que la consideraven una mesura electoralista i poc coherent amb les arques de l’Estat espanyol. En temps de crisi però, ningú se’n recorda de les classes mitjanes. No es nou que tenir un fill al Sud d’Europa sigui complicat ja que és un dels països amb un Estat del Benestar menys desenvolupat. Per això arriba un nou obstacle a la carrera per ser mare a Espanya; per si no era prou complicat treballar de 9 a 9 per ser mileurista en un país amb preus europeus. Tot i això segons els sociòlegs les dones són les que menys estan patint en aquesta crisi a nivell de pèrdua de treball. Potser això és el que ha tingut en compte José Luis Rodríguez Zapatero a l’hora de treure una de les poques ajudes que tenen les famílies.
La disminució en prestacions socials, i per tant en benestar per les classes més desafavorides, ha estat general a Europa. Va ser Grècia, Portugal, Itàlia i ara Regne Unit. L’esmolada de les tisores per reduir drets socials ha estat especialment cruel al regne d’Espanya on s’està atacant a les classes més desafavorides i encara, tot i les promeses de l’executiu, no esta clar com afectarà a les classes altes.
De moment, la confusió sobre la pujada d’impostos a les rendes altes ha provocat una fuga de capitals allà on els deixin continuar jugant al gat i gos. Des de 2008 les grans fortunes estan fugint del país. Tot i això no cal que s’espantin per l’augment impositiu sobre les rendes altes que va anunciar el President del govern fa uns dies. No cal patir ja que: “sólo afectara al 99,9% de los españoles”. Tanmateix l’oposició no es dona per vençuda i ha començat a entonar a cop de taula el conegut “¡Zapatero, dimisión!” a la cambra alta. Els crits van començar després de la intervenció del senador del PP, Pío García Escudero, sobre el decret llei de mesures extraordinàries per reduir la despesa. L’oposició està fent una crítica poc constructiva que fa que el parlament espanyol s’assembli cada cop més a la grada d’un camp de Fútbol. Deu ser que s’acosta el mundial i els Parlaments, en plena crisi internacional, tenen ganes de deixar anar les seves passions més amagades.
Des de 2008 que la crisi econòmica està sacsejant els mercats de valors i de passada, les butxaques i el benestar de les famílies, que tants anys va costar d’aconseguir. Les polítiques pròpies d’un Estat del Benestar tornen a la recambra. Tot gràcies al seny del Banc Central Europeu que més de 10 anys després i amb cert paternalisme, toca el cap dels governs de la zona euro amb el Pla d’Estabilitat Europeu que prohibeix tenir un dèficit públic major al 3% del PIB. Espanya, que “is different”, va aprovar el novembre de 2007, quan ja molts parlaven d’un segon crack del 29, una de les que s’ha venut com la mesura estrella del govern socialista: el xec nadó. Tres anys més tard els 2.500€ per naixement o adopció tornen a ser notícia: desapareixen. L’ajuda universalista ja va ser criticada en el seu moment per les veus de l’oposició ja que la consideraven una mesura electoralista i poc coherent amb les arques de l’Estat espanyol. En temps de crisi però, ningú se’n recorda de les classes mitjanes. No es nou que tenir un fill al Sud d’Europa sigui complicat ja que és un dels països amb un Estat del Benestar menys desenvolupat. Per això arriba un nou obstacle a la carrera per ser mare a Espanya; per si no era prou complicat treballar de 9 a 9 per ser mileurista en un país amb preus europeus. Tot i això segons els sociòlegs les dones són les que menys estan patint en aquesta crisi a nivell de pèrdua de treball. Potser això és el que ha tingut en compte José Luis Rodríguez Zapatero a l’hora de treure una de les poques ajudes que tenen les famílies.
La disminució en prestacions socials, i per tant en benestar per les classes més desafavorides, ha estat general a Europa. Va ser Grècia, Portugal, Itàlia i ara Regne Unit. L’esmolada de les tisores per reduir drets socials ha estat especialment cruel al regne d’Espanya on s’està atacant a les classes més desafavorides i encara, tot i les promeses de l’executiu, no esta clar com afectarà a les classes altes.
De moment, la confusió sobre la pujada d’impostos a les rendes altes ha provocat una fuga de capitals allà on els deixin continuar jugant al gat i gos. Des de 2008 les grans fortunes estan fugint del país. Tot i això no cal que s’espantin per l’augment impositiu sobre les rendes altes que va anunciar el President del govern fa uns dies. No cal patir ja que: “sólo afectara al 99,9% de los españoles”. Tanmateix l’oposició no es dona per vençuda i ha començat a entonar a cop de taula el conegut “¡Zapatero, dimisión!” a la cambra alta. Els crits van començar després de la intervenció del senador del PP, Pío García Escudero, sobre el decret llei de mesures extraordinàries per reduir la despesa. L’oposició està fent una crítica poc constructiva que fa que el parlament espanyol s’assembli cada cop més a la grada d’un camp de Fútbol. Deu ser que s’acosta el mundial i els Parlaments, en plena crisi internacional, tenen ganes de deixar anar les seves passions més amagades.
No response to “Retallades”
Publica un comentari a l'entrada