CCMA i el 8-J

Els dos mitjans públics de Catalunya es van sumar ahir a la vaga contra les retallades del govern als funcionaris. El Comitè d’Empresa de Televisió de Catalunya xifra la vaga en un 90% i amb un 80% a TV3, sense tenir en compte els serveis mínims obligatoris. El Departament de Governació i Administracions Públiques apunta a una xifra més petita: un 8,82% a TV3 i un 12,47 % a Catalunya Ràdio.

Encara que les xifres ballin, està clar que TV3 i Catalunya Ràdio van prendre una decisió: alterar la seva programació i com diu La Vanguardia: “rellenar su programación con documentales de todo tipo”.

Els informatius constants de Catalunya Informació van estar substituïts per música clàssica. A TV3 la programació també ser fora del normal. Ni Els Matins de Josep Cuní, ni La Riera a l’hora que tocava, ni Divendres. Van ser uns informatius sumari i molt més curts de l’habitual, un 30 minuts sobre Sud-Àfrica, i l’Adéu, Espanya? emès, conscientment, a l’hora de la migdiada per donar-lo a conèixer a un altre tipus d’audiència, també interessant.

TVE en canvi, no va alterar la seva programació. L’amistós de Polònia amb Espanya, Los Tiempos Revueltos, El Corazón d’Anne Igartiburu i La Mañana de la 1 van anar passant com si la vaga del sector públic no estès passant. I així, un cop més, es va demostrar la diferència i independència de la Televisió Pública Catalana.

TV3 i Bilderberg

“No és normal que una reunió privada sigui tractada com una cimera de caps d'Estat” aquestes han estat les declaracions del portaveu del SME-CC.OO. La reunió privada és la reunió de peixos grossos que es celebra a Sitges fins diumenge.

La cobertura informativa sobre la reunió ha estat força amplia. El dia 3 tots els diaris anaven plens d’informació, poc rellevant, sobre la reunió. No es donaven massa dades: lloc, període i algun nom conegut. Público era dels pocs diaris que recollien informació sobre el cost del dispositiu policial que s’ha creat al voltant de la reunió. El més sorprenent però, és la cobertura que n’ha fet la Televisió Pública catalana. TV3, no va donar cap informació sobre el cost policial, que paguem tu i jo, per cobrir la seguretat d’una reunió privada.

El dia 3 la notícia ja apareix al sumari. I després de la informació sobre el l’atac al vaixell amb ajuda humanitària, dediquen 4 minuts a parlar sobre la reunió. Hi han enviat a dos periodistes als que, de ben segur, els ha costat Déu i ajuda fer la peça. No per res, sinó perquè no tenen massa a dir: fins quan es celebrarà la reunió, a on, i ni tan sols el nom d’algun dels caps grossos del món.

Així, amb paraules com “es parlara de temes molt importants” o “es una reunió secreta” van ocupant minuts de l’informatiu. A la segona part de la notícia una de les periodistes explica, i fins i tot en veiem imatges, que han intentat entrar a la urbanització de Can Girona però no ho ha aconseguit. La notícia pot tenir més o menys rellevància però, com a mínim, ja que es tracta de la televisió pública i d’un dispositiu policial car, que també paguem entre tots, caldria saber com a mínim quants Mossos s’han traslladat a Sitges.

Manolo Lama II

Cada vegada més m’adono de la influència negativa que es pot exercir des dels mitjans de comunicació. I és que moltes vegades per aconseguir una bona audiència o omplir a baix cost econòmic uns minuts més de pantalla és deixa de banda l’ètica. No estic dient que no s’hagin de mostrar realitats més crues. S’ha de donar a conèixer tot allò que està al nostre abast però hi ha maneres i maneres de fer-ho.

La reflexió ve a partir de la reacció penosa que ha tingut RTL, el canal privat amb més audiència d’Alemanya, sobre l’actuació de Manolo Lama al pont d’Hamburg. Sembla que el leitmotiv del reportatge és explicar l’actuació del reporter espanyol. No obstant, per acabar-ho d’adobar, és fa el que pretén ser un reportatge sobre la situació dels sense sostre d’Hamburg ja que,en un format semblant al que podria ser el del programa Callejeros de Cuatro, va seguint les pistes que la poden portar al sense sostre Kalle. Fixeu-vos que al final del reportatge ell li diu : “no vull sortir a Internet perquè jo no en tinc” i jo, aquest vídeo l’he vist a Youtube. Deixant de banda el format del reportatge, el que em sembla més trist és que s’aprofiti la situació de persones vulnerables per omplir minuts i aconseguir la llagrimeta fàcil. Com si la periodista per ser d’Alemanya tingués més llicències. L’actuació és igual de patètica.

Before tests

El mes de maig ha estat marcat per l’aparició d’un nou fenomen a les Universitats catalanes: el lipdub. Tot i que ja fa temps que corre per la xarxa, on els vídeos de moltes universitats internacionals han aconseguit visites multitudinàries a Youtube, encara no havien estat gaires les universitats catalanes a provar-ho.

El Lipdub, que ja apareix a wikipedia, ha arribat per fi a les universitats catalanes. Els primers van ser la UAB, la UPC, la UVIC (que també va tenir força ressò mediàtic) i avui la UPF. La Universitat Pompeu Fabra no podia ser menys i aprofitant la celebració del seu vintè aniversari ha convocat el lip dub més multidudinàri dels que s’han fet fins ara a les universitats catalanes. Més de 1000 estudiants han abandonat les aules i la silenciosa biblioteca del campus de la Ciutadella per ballar i saltar al ritme del Wake me up before you go go, del duet Wham.

Des del rectorat de la Universitat s’ha donat suport a la iniciativa que s’ha acabat convertint en una bona publicitat per la Universitat.

A diferència d’altres facultats, els de la UPF han aconseguit aparèixer a mitjans generalistes com l’ABC o El País.com. ABC ho publicava fa 5 dies “La UPF reunirá a 1.200 personas para batir récord de participación en lipdub” i el País.com també li ha dedicat força espai.

A Catalunya han estat Vilaweb, BTV i TV3. Josep Cuní ha enviat a Marta Casagolda, la seva enviada per esdeveniments especials, al pati de la UPF per no perdre ni un detall de la coreografia pompeuenca. De ben segur que els alumnes de quart de comunicació de la Pompeu estaran prou satisfets amb la cobertura mediàtica. Felicitats.



Que des dels mitjans tradicionals es cobreixi un esdeveniment anecdòtic com aquest demostra un cop més la creixent importància d’Internet i les xarxes socials ja que tant la convocatòria com l’expansió del fenomen lipdub ha estat gràcies a la xarxa. Demostra un cop més l’adaptació dels mitjans tradicionals al ritme que marquen les noves tecnologies.

Torna-hi que no ha estat res

L’entrada d’avui és poc seria, però vaig riure tant que necessito compartir-ho. El tema té a veure amb la lliçó del davanter suec, Zlatan Ibrahimovic, a la reportera (salvant les distàncies) del programa de Telecinco Sálvame. La noia amb una innocència una mica forçada li pregunta al futbolista sobre la fotografia (Ibrahimovic- Piqué) que ha circulat aquests dies per Internet. I és que és cert que la fotografia, si és vol, dóna joc.

Deixem de banda la fotografia i tornem al vídeo que és on hi ha la teca. La noia s’acosta tímida al cotxe del suec per demanar-li explicacions sobre la fotografia amb Piqué. Ho fa mig gemegant: “Ibraaa, Ibraaa!” com si fos una grupi en un concert del Canto del Loco,“ Ibraaa ¿Qué te parece esta foto?” . S’hi deixa la pell pensant que aconseguirà el vídeo de rigor perquè els seus col·legues televisius puguin dedicar 15 minuts del programa a parlar de res. Però el davanter suec va més enllà. La crida i ella pensant que ara sí, s’està guanyant el lloc de mona estrella al costat de Jorge Javier Vázquez, hi va ara ja més acollonida. S’hi acosta amb el temor d’aquell que tira la pedra i amaga la mà i el davanter suec , tan criticat per l’afició en les darreres setmanes, li tanca la porta als morros i amb un “ven a mi casa i vas a ver quién es el maricón” acaba la història i es guanya uns punts entre l’afició blaugrana.

P(a)lliser

Per fi he aconseguit no empassar-me tot allò que expliquen en Ramón Pellicer i la Raquel Sans als telenotícies vespre. Dimarts, en comptes d’anar ingerint a poc a poc tot allò que ens expliquen els del TN, vaig assolir, i sense pretensions, la meva majoria d’edat mediàtica! I és que vaig trobar que en Ramón Pellicer no va estar del tot encertat quan va presentar una notícia sobre immigració (minut 16). Com podreu veure a continuació van dedicar molt minuts del TN a parlar sobre immigració aprofitant les dades positives sobre la baixada de l’atur a Catalunya per primer cop des de l’estiu de 2009. Bé, al minut 16 en Pellicer després d’un seguit de notícies sobre atur i immigració, va presentar la notícia dient “uns tornen i d’altres segueixen venint” i la veritat és que no acaba de ser ben bé això.

Si mireu la notícia us adonareu de seguida que la peça parla sobre immigrants que van venir ja fa temps i que ha decidit quedar-se a Catalunya ja hi tenen unes millors condicions de vida. Per tant, si que “uns tornen” però no els romanesos i marroquins que són els protagonistes de la notícia. Així doncs mentre “uns han decidit agafar el camí de tornada, d’altres es resisteixen a tornar”.

http://www.tv3.cat/videos/2884690